Llicències de programari

Les llicències de programari ** ** són acords legals que estableixen com podem utilitzar, distribuir i modificar programes i continguts de programari.

És important comprendre la importància de respectar les llicències de programari i contingut per evitar violar la llei i comportar -se èticament.

Llicencia Termes

Els principals drets que controlen les llicències de programari són els següents:

Dret d’ús

Aquest és el dret a utilitzar el programa com vulgueu.

Exemples: Alguns programes permeten instal·lar en diversos dispositius, però només podeu utilitzar una de les còpies instal·lades no totes alhora per diverses persones. Alguns programes privats poden establir que es paga una tarifa per l’ús del programa. Les obres i programes gratuïts no tenen cap limitació d’aquest dret i es poden utilitzar com vol l’usuari.

Dret de distribució

Tracta amb el dret de poder fer còpies a altres persones o posar la feina o programa a disposició de qualsevol persona a Internet.

Exemples: Molts programes de Freeware i tots els programes i treballs gratuïts us permeten distribuir -los entre la vostra família i amics o qualsevol persona. Els programes privats i les obres amb drets d'autor no poden difondre ni copiar ningú.

Dret de transformació

Aquest dret controla la possibilitat de fer canvis en l'obra o en el programa i distribuir el resultat a altres persones.

Exemples: la majoria de llibres o programes de pagament no permeten modificacions. Els programes i continguts gratuïts permeten modificacions i distribuir -los. Puc utilitzar una fotografia que tingui una llicència gratuïta per crear un meme i distribuir -lo.

Drets comercials

És el dret a explotar comercialment un programa o un treball.

Exemples: una fotografia gratuïta que puc utilitzar per segellar una samarreta i vendre -la per guanyar diners. Un sistema operatiu gratuït pot utilitzar -lo per vendre un equip informàtic en el qual s’instal·la i guanyar diners.

Programes Llicències

Els programes es poden classificar segons els diners que costen i segons les llibertats que permetin a l’usuari.

Programes de propietat o privats

Els propietaris són desenvolupats per empreses de beneficis i l'usuari es ven de manera que el pugui utilitzar amb limitacions. Normalment tenen acords legals a mida, creats per l’empresa i limiten tots els drets de distribució i modificació.

Hi ha diverses modalitats de pagament. En un d’ells l’usuari paga només una vegada per un programa amb una versió específica i no torna a pagar ni rep les actualitzacions. Una altra modalitat de pagament és la subscripció. L’usuari paga una quantitat mensual i rep les actualitzacions del programa mentre paga. Quan deixeu de pagar, ja no podeu utilitzar el programa.

Exemples d’aquest tipus de programes privats són la suite d’oficines de Microsoft (Word, Excel, PowerPoint), el sistema operatiu de Windows, AutoCAD o Adobe Photoshop Design, videojocs com Minecraft, etc.

Programes de FreeWare

El terme Freeware fa referència al programa que el programa no té cap cost i que es pot descarregar i executar sense pagar -lo. Aquest tipus de programes no són gratuïts perquè pertanyen a una empresa i els poden pagar o retirar -los del mercat en qualsevol moment.

Exemples de programes de FreeWare són el PDF Adobe Acrobat Reader Visualizer, la majoria d’aplicacions de telèfons mòbils com WhatsApp, videojocs com Candy Crush o Clash Royale, etc.

Programes d’Adware

El Adware fa referència a programes que mostren publicitat durant la seva execució. Normalment són programes gratuïts (FreeWare) que obtenen diners per als seus desenvolupadors mitjançant la publicitat que mostren l’usuari.

No és un tipus de programari ben vist i de vegades s’associa amb programari maliciós i enregistra l’activitat de l’usuari.

Programes de llicències gratuïtes

Els programes gratuïts no només són gratuïts, sinó que el seu codi font, les instruccions del programa, també són lliures i qualsevol pot llegir -lo i modificar -lo sense restriccions.

Aquest tipus de programes són els que donen a l’usuari més llibertat i seguretat:

  1. Freedom of ** Execute ** El programa per a qualsevol propòsit.
  2. Freedom for ** Study ** Com funciona el programa internament.
  3. Freedom for ** distribuir ** el programa.
  4. Llibertat de ** Modificar ** el programa i distribuir la versió modificada.

L’inconvenient dels programes gratuïts és que en algunes ocasions poden ser menys capaços que els programes privats, tot i que per a un usuari normal no hi ha moltes diferències amb el programari privat.

Els exemples de programes gratuïts són la Suite Office LibreOffice (escriptor, Calc, Impress), el sistema operatiu GNU/Linux, el reproductor de vídeo VLC, el navegador Firefox, etc.

Serveis de núvol

Programes de núvol o Cloud Computing són programes que l'usuari no s'executa al seu ordinador, però que s'executa en un servidor web que pertany a l'empresa que ha programat l'aplicació. Aquests tipus de programes es poden pagar o gratuïtament (Freeware).

Els avantatges que presenten són que el programa sempre s’actualitzarà a la versió més recent i que es pot executar sense instal·lar cap programa a l’ordinador. El principal desavantatge és que es perd el control de l’aplicació, que es pot retirar en qualsevol moment de la xarxa, modificar la seva llicència de comportament o canviar i convertir -se en pagament, deixant -nos sense el servei esperat.

Molts programes de Google pertanyen a aquesta categoria, per exemple, al servei de correu electrònic de Gmail, a Google Drive, al motor de cerca de Google, a la suite de Google Docs Office, etc.

Llicències de contingut

Podem trucar contingut a fotografies, textos, vídeos, audios, presentacions, dibuixos o qualsevol altra creació, ja siguin artístiques o tècniques.

El "Copyright <https://es.wikipedia.org/wiki/copyright>`__ és un terme que fa referència al dret exclusiu que els autors de les obres originals han de controlar l'ús, la reproducció, la distribució i la transformació de les seves obres. És un sistema jurídic que protegeix els drets de propietat intel·lectual dels autors i els proporciona un control exclusiu sobre l'explotació de les seves obres, per tal de fomentar la creació de noves obres i promoure la innovació.

Qualsevol treball té copyright per defecte, tret que s'especifiqui el contrari.

Segons el país, els drets d'autor tenen una durada diferent, però les obres se solen protegir fins a 70 anys després de la mort de l'autor. Després d'aquesta data, les obres es converteixen en domini públic i no tenen cap restricció d'ús.

Creative Commons

Els Creative Commons són un conjunt de llicències que ofereix una fundació sense ànim de lucre, que serveixen per protegir -se d'una altra manera que els drets d'autor, promovent aquest coneixement i la cultura es compartiran lliurement.

De tots ells, la llicència més coneguda i coneguda és la `Creative Commons by-Sa i ser reconegut qui és l’autor original.

La llicència Creative-Commons By-SA és la que utilitza l’enciclopèdia gratuïta i en línia*Wikipedia ** per als seus articles i per a la majoria de les seves imatges.

Aquestes llicències i altres similars també es coneixen com a llicències COPYLEFT. A diferència dels drets d'autor, que limita tots els drets, les llicències de CopyleFT permeten gairebé tots els drets, però mantenint el requisit que l'obra es mantingui lliure.

Domini públic

Una llicència de domini públic <https://es.wikipedia.org/wiki/domio_p%C3%Bablico>`__ permet utilitzar un treball creatiu, copiar, modificar i distribuir sense restriccions per part de cap persona. És a dir, el cap dels drets de l’autor renuncia als seus drets i permet que l’obra sigui utilitzada per qualsevol, sense necessitat d’obtenir permís ni pagar -lo.

Les llicències de domini públic són una eina legal que els autors poden utilitzar per permetre que la seva obra s’utilitzi per a tipus educatiu, investigador, cultural o altre sense restriccions. També poden ser utilitzades per organitzacions que desitgin publicar o distribuir obres creatives de forma gratuïta i gratuïta.

Les obres de drets d'autor es converteixen en domini públic uns 70 anys (depèn del país) després de la mort de l'autor.

En el camp de la cultura lliure, les llicències de domini públic tenen les molèsties que permeten utilitzar -se per crear un altre treball derivat amb drets d’autor. Per això, si volem que una obra es mantingui lliure, és preferible utilitzar una llicència COPYLEFT com a llicència Creative Commons BY-SA.